L'historiador Josep M. Figueres publica un estudi sobre els anys trenta a partir del diari 'ABC'

EL FONAMENT PERIODÍSTIC DE L'ANTICATALANISME

Ignasi Aragay
BARCELONA

L'anticatalanisme té la mateixa edat que el catalanisme. És jovenet: segle i mig. Josep M. Figueres s'ha proposat fer-ne la història. Comença per un clàssic, el diari 'Abc'.

Tota ideologia genera, amb natural incomoditat, la seva contrària. La dialèctica és molt vella i la tendència a anar a la contra, molt humana. La regla es compleix a la perfecció amb els nacionalismes reivindicatius. El catalanisme i l'anticatalanisme han nascut i han viscut plegats. L'un alimenta l'altre. A casa nostra, la història s'ha ocupat amb insistència del catalanisme i ha tendit a ignorar el seu antídot, o a tractar-lo simplement com un apèndix. De l'anti en coneixem sobretot el lerrouxisme, un capítol prou brillant. Però poca cosa més.

L'historiador Josep Maria Figueres, dins un ampli projecte sobre el fonament i el desenvolupament periodísic de l'anticatalanisme, ens proposa aproximar-nos al cas exemplar del rotatiu monàrquic i tradicional Abc, fundat el 1903 -en plena eclosió del catalanisme polític- per Torcuato Luca de Tena.

'Abc': un gran diari
Edicions El Mèdol treu ara un primer volum a partir del treball amb què Figueres va guanyar el premi Rovira i Virgili d'assaig. "No vaig contra l'Abc, simplement l'agafo com el més acreditat representant, per la seva alta qualitat i la seva brillant trajectòria, del corrent intel·lectual i polític espanyol conservador i anticatalanista."

Diu el tòpic que si no es coneix l'Abc no s'entén Espanya. I bé, l'autor del llibre Història de l'anticatalanisme. El diari Abc i els seus homes creu que ignorant aquest diari el que no s'entén és "l'Espanya unitarista a la manera castellana i segons el model imperial". Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i estudiós de la premsa, en la seva recerca Figueres ha seguit les directrius de Josep Benet. Per començar s'ha centrat en els anys 30, al període de la Segona República, uns anys especialment eloqüents en el diàleg Espanya-Catalunya.

Aquest primer tom introductori té previst completar-lo amb tres més de recull d'articles. Per a l'època estudiada, i només a partir de l'esmentat diari, ha localitzat un miler de textos de marcat signe anticatalanista. "En canvi, sobre el País Basc, no n'hi ha més de 100", diu Figueres. Una mostra de la prosa patriòtica de l'Abc: "Creo que ningún Gobierno ha contraído jamás en España una tan grave responsabilidad como la que contraería el que coadyuvara a la aprobación de ese Estatuto, que, tal como se ha presentado a las Cortes Constituyentes, significa la desmembración de la Patria", escrivia el marquès de Luca de Tena el 4 de maig de 1932 davant el projecte d'Estatut català. L'autor del llibre remarca que l'Abc no va estar sol en la combativa oposició tant al catalanisme en general com a l'Estatut del 32 i a la Generalitat republicana en particular. També hi van destacar, tot i que d'una manera més maldestra, diaris com El Imparcial -el més important del segle XIX a Espanya juntament amb La Correspondencia-, El Debate i El Liberal. Era a l'Abc, però, on hi havia les firmes d'intel·lectuals i periodistes de pes: José Calvo Sotelo -amb el pseudònim Máximo-, César González-Ruano, José Félix de Lequerica, Ramiro de Maeztu, Wenceslao Fernández Flórez, Adolfo Marsillach, Luis Martínez de Galinsoga, Antonio Royo Villanova i altres. "No gosaria dir que Luca de Tena va fundar el diari per combatre el catalanisme", diu Figueres. "El va fundar per defensar l'esperit conservador, el sentiment monàrquic i la unitat espanyola." Aquests tres paràmetres són consubstancials a la idiosincràcia del diari, un periòdic, puntualitza l'estudiós, "que ha mantingut de forma immutable al llarg del temps els seus principis ideològics". A Catalunya, l'Abc ha tingut poca incidència lectora, però sovint una decisiva influència política. També ha generat contestació periodística, en especial durant la Segona República, quan revistes d'humor polític i diaris seriosos li van fer un marcatge rigorós. Era vist com l'adversari polític del catalanisme, com l'actor mediàtic situat als antípodes ideològics. Un diari que, a més, era molt escoltat a Espanya. "Als anys 30, l'Abc va tenir, en termes relatius, una capacitat d'influència i de tiratge superior a l'actual", diu Figueres. Va ser el seu gran moment.

Les vendes
Si el 1905 venia 50.000 exemplars diaris, el 1920 ja se situava en els 150.000 -el mateix any La Vanguardia estava en els 100.000 i La Publicitat, en els 85.000- i el 1930 havia pujat a 200.000 exemplars, una xifra que, malgrat els quaranta anys de franquisme, no va tornar a assolir fins ben entrats els anys 80. De fet, en una dècada de socialisme va triplicar vendes: el 1982 venia 133.945 exemplars i el 1992, exactament 327.123.

© 22/04/97 AVUI.

Vegeu:
ABC 1937 de Sevilla
La repressió política L'època d'or de l'anticatalanisme
Discursos anticatalanistes Franco i l'espanyolisme
Sobre el nacionalisme espanyol Un text de Joan Fuster
Espanya 1850 Mapa
segle XIX centralisme, uniformisme, unitarisme